top of page

Què suposa una violació?

  • Foto del escritor: Núria Tortós
    Núria Tortós
  • 7 may 2018
  • 3 Min. de lectura

Actualizado: 17 feb 2020


Per la rellevància mediàtica d'algunes sentències judicials s'ha obert un debat social a l'entorn de les agressions de gènere i concretament sobre la violació. Sentències que han generat com a mínim perplexitat i que han provocat opinions controvertides. Persones indignades han sortit al carrer a manifestar-se, entenent que aquestes sentències no protegeixen la víctima sinó que més aviat la "revictimitzen". I és veritat que quan una dona és víctima d'una violació, a més del trauma que ha passat ha de començar un dur recorregut que li fa reviure l'agressió de nou i en el que es pot sentir qüestionada. Denúncia, examen mèdic, procés judicial..... Continua la por per les conseqüències tan físiques, psicològiques i emocionals com socials. Continua el malson personal i s'hi afegeixen els prejudicis d'una part de la societat i la incertesa del procés judicial. A la vergonya d'haver patit una agressió que vulnera la intimitat s'hi afegeix la culpa resultant de preguntar-se si ha fet alguna cosa que provoqués la violació. I no és així: l'únic factor de risc per ser víctima d'una agressió sexual o d'una violació és ser dona. Res més. No importa l'edat, l'actitud, l'aspecte, o la forma de vestir. No és responsabilitat de la víctima patir una violació.

No existeix un perfil típic d'agressor sexual. La personalitat d'un violador pot encaixar en el que entenem per "normalitat". Poden ser persones que tenen una vida normal, amb família, fills, feina, amics i fins i tot parelles amb les que mantenen una relació convencional. Sí que són persones que poden tenir sentiments d'inferioritat i frustració vital. Una violació busca més el desig de dominar l'altre més que no pas tenir una gratificació sexual. Per això els violadors cerquen víctimes que consideren més febles. Pot ser que tinguin una història d'abusos o l'aprenentatge d'una sexualitat coercitiva que els empenyi a repetir el rol que han après. Per això s'incideix tant en la prevenció com a factor a tenir en compte per eradicar aquestes conductes. Però no només es tracta de donar una educació basada en la igualtat i en el respecte. Cal també incidir en la societat en general i en les persones que d'una forma o d'una altra estan en contacte amb les víctimes en particular. Ens trobem en una societat de tradició patriarcal i misògina on es valora la superioritat de l'home envers la dona. Cal una mirada més respectuosa envers les persones, una formació en educació emocional i perspectiva de gènere que replantegi els rols i les relacions entre homes i dones.

I la víctima? La víctima s'enfronta a un trauma amb conseqüències tant personals com socials i/o familiars. Per això és important tenir un bon acompanyament familiar i suport per part de la parella -si en té-. Una de les reaccions que pot tenir una persona que ha sofert una agressió sexual és el que s'anomena "anestèsia psíquica" i que consisteix en una incapacitat per captar i expressar sentiments d'intimitat i tendresa. La comunicació és fonamental per entendre i acompanyar la víctima en aquests moments tan durs.

En el moment de l'agressió l'emoció que apareix és la por. Es tracta d'una por intensa que sol produir una resposta d’immobilització. És una reacció molt freqüent i que s'observa també en animals quan es troben davant d'un perill greu o amenaça de mort. No és voluntària, sinó que el cos actua així quan detecta que no pot fugir del perill. No és consentiment, és una reacció emocional davant d'una situació de risc vital.

Després de la violació la persona es troba en un estat de xoc. Per poder fer front a aquesta agressió, durant l'estat de xoc el cervell activa diferents mecanismes: Sovint "pren distància" i la víctima pot contemplar el que li ha passat com si li hagués passat a una altra persona. És el que es coneix com a "despersonalització". També pot oblidar l’episodi o sentir-se confusa.

Una violació és una agressió greu que genera alteracions psíquiques i emocionals que s'inclouen en el que es coneix com trastorn per estrés posttraumàtic. Durant aquest període la persona sol tenir "flashbacks", que són imatges i records que acudeixen a la ment de forma involuntària. També apareixen canvis en el comportament, com ara irritabilitat, falta de concentració, augment de l'estat d'alerta i ansietat, així com insomni o malsons.

La durada i intensitat d'aquestes reaccions és variable. Cada persona té el seu ritme i els seus recursos per guarir les ferides del cos i de l'ànima. A part del procés personal val la pena demanar ajuda en aquest camí de recuperació: comptar amb les persones que t'estimen, les persones que t'acullen i et consolen, les persones que creus que et poden ajudar.

En aquest enllaç podeu trobar l’entrevista feta a Ràdio Calella TV que acompanya aquest text: https://www.youtube.com/watch?v=7sAsG9XKnwI

 
 
 

Comentarios


  • White Facebook Icon
  • White Twitter Icon
  • White Pinterest Icon
  • White Instagram Icon

C/Bartrina, 33, 3er.

08370 Calella

Barcelona

Tel: 617968989

© 2016 Creada per Núria Tortós

 

bottom of page